dilluns, 4 de març del 2013

Tresors de l'Anoia

      Es sorprenem com a vegades tenim llocs increibles i/o curiosos  tan a prop de casa, però no els coneixem.


      Aquest és el cas de l'ermita de Coll-bàs, a Carme (l'Anoia). Uns amics ens van dir que ens portarien a veure fòssils, i el primer que us podria venir al cap va és: "hores de mirar pedres i no veure res". Res mes lluny de la realitat, només sortir del cotxe ja se'n troben, i caminant unes passes inunden el terra, les roques, la paret. Nomes s'ha de saber què mirar.
      L’indret on està aixecat el santuari es conegut pel coll de la Llentilla o Llentia, degut a l’abundància de nummulits, grup de fòssils característics de l’eocè marí que reben aquesta denominació popular per la seva semblança amb el llegum homònim. En aquest indret es troben en grans quantitats, ben individualitzats dins de terrenys margosos. Es van extingir a la fi de l’oligocè. Eren protozous marins gegants -de pocs mil·límetres fins a 6 cm de diàmetre- del grup dels foraminífers, amb un cos recobert d’una closca calcària.
  

     I per fer-ho més romàntic, una llegenda religiosa que ens explica la presència d'aquestes llenties. Sembla ser que la Verge amb el Nen en braços es va aparèixer a aquest indret demanant almoina al senyor de les terres, que venia de recaptar impostos dels seus súbdits. L'àvar home ric, tot i portar els sacs carregats de monedes, es va excusant dient que no eren diners i va continuar el camí. En arribar a casa seva i a l'obrir els sacs va descobrir que eren pedres!! Molt enfadat va tornar al lloc on se li havia aparegut la Mare de Déu, i en no trobar ningú, les va llençar pel terra. D'aquí que a aquests fòssils també se'ls conegui com a els "dinerets de la Mare de Déu" o "pedretes de la Mare de Déu".
    Us recomano que camineu pels voltants, o com a mínim que continueu pujant fins els dipòsits d'aigua; i segur que podreu observar, tant els dinerets de la verge, com altres restes de fòssils, encara més fàcilment reconeixibles, mol·luscos bivals, molt semblants a les actuals petxines o escopinyes.

     Espero que gaudiu de l'indret i de les fantàstiques vistes des de l'ermita!
I si voleu tenir més informació:

1 comentari:

  1. Gràcies per donar la referència d'una de les fonts d'informació (el meu blog), fet no massa habitual en aquest medi, en el que abunden els/les pirates "artistas del corto y pego y lo presento como mío"
    Salutacions
    Astu

    ResponElimina